És ferma. A complir

Si tingués edat i talent per als esports de risc em faria del PSOE (encara que hauria de pensar-me si directament a la federació madrilenya o via PSC). Quina planta! Quina sang freda! Quins pebrots! Ni el bo d’un spaghetti western de Sergio Leone no aguanta la parpella com aguanta la posició la formació de Pedro Sánchez. No aquest ministre o aquella ministra, no. Tot el gabinet. En pes. Dur com una pedra. Immutable. Impertèrrit. Li plori el conseller d’Ensenyament, li plori el president de la Generalitat o li plori la comunitat educativa catalana en pes. Encara estaven calents els vots dels pressupostos i no s’han esperrucat ni se’ls ha mogut el serrell per contestar què és el que ens toca a la vista del pronunciament del Suprem sobre el 25% del TSJC. “Les sentències fermes s’han de complir i les heu de fer complir vosaltres.” Ells sí que en saben! Quina enveja! I ara amb què els pressionem? Si ja els hem donat tot el que volien. Si ja hem dit que sí als pressupostos. Fem rectificar Rufián i Bel com hem fet rectificar Maragall? Els diem que no ens aixecarem de la taula de diàleg si no ens fan costat amb el model d’èxit de la immersió lingüística? Els cridem a ells a la desobediència civil? Què faràs cabàs? Entens per què ens deia l’àvia Neus que és pels seus pecats que la cabra porta els genolls pelats? I ho veus clar que músic pagat no fa bon so? Doncs apa, que et moqui la iaia, que prou t’havíem avisat!