Clavells de Tolstoi a Llançà
Lev Tolstoi, autor d’obres com ara Guerra i pau i Anna Karènina, deixà les comoditats per viure amb els camperols a la regió russa de Tula. Fundà una escola per a nens pobres, fou naturista i vegetarià i treballà com a sabater i jardiner. La seva finca es deia Yásmania Poliana, que vol dir “Clar del bosc on neixen les flors”. Ell la convertí en un jardí ple de clavells blancs.
Tolstoi morí el 1910, però les seves filles continuaren amb l’escola i el jardí, fins que les autoritats requisaren la finca. Llavors enviaren els clavells de son pare a un conegut seu, Josep Ferrer i Guàrdia. Aquest, procedent d’Alella, el 1911 s’instal·là a Llançà. Comprà una casa al carrer de la Creu i una finca de set vessanes, que omplí de clavells. Josep Pla, a El quadern gris, digué d’ell: “Era un home plàcid, amb una gran barba blanca, anarquista bucòlic, horticultor i jardiner molt expert, creador de meravelloses flors. El seu anarquisme idíl·lic, basat en la generositat i la fraternitat, enganxà sobretot en l’esperit d’aquest tipus d’empordanès solitari i individualista, conreador de l’hort, l’olivar i la vinya.”
Els germans Ferrer i Guàrdia van conèixer Tolstoi el 1898, ja que els unien els ideals llibertaris. Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l’Escola Moderna, fou afusellat a Montjuïc el 1909, en ser falsament acusat d’instigador de la Setmana Tràgica. Josep Ferrer i Guàrdia, conegut com a Pepet, era el gran de catorze germans. El 1891 s’embarcà cap a Austràlia i s’instal·là amb la dona a Bendigo, prop de Melbourne. Allà va néixer el seu fill, Josep Lleó.
El Mas Germinal, a Llançà, passà a mans d’aquest fill, que es casà amb la llançanenca Conxita Olivet i Salleras. Ambdós continuaren portant la finca, fins que finalment es vengueren la casa a Josep Martínez Lozano, pintor rellevant, que instal·là allà el seu estudi. Els terrenys on un dia es plantaren els clavells procedents del jardí de Lev Tolstoi foren envaïts pel creixement del nucli urbà. El 2006, a la revista llançanenca Farella, Elena Ferrer i Olivet i Arnald Plujà i Canals publicaren un article titulat “Llançà i la família Ferrer i Guàrdia”. Ella recordava allà: “El meu avi va fer a Llançà unes plantacions de clavells admirables”. Els clavells de Tolstoi, un record imperible doncs.
