No fa gràcia

La ignorància lingüística és molt atrevida. Ho hem comprovat aquesta setmana veient com es partien de riure els tertulians del programa Tarde lo que tarde, de Radio Nacional de España, fent mofa del català arran de la quota del 6% de producció audiovisual que ERC ha arrencat al govern espanyol.

Entre riures dels companys, una col·laboradora en directe traduïa amb to de burla els noms de les populars sèries de Netflix al català: Stranger Things serà Coses estranyes, i “el següent serà que es digui el Joc del calamar”. I tots vinga a riure, com si fossin els acudits més brillants que haguessin sentit en dècades.

Només als adults monolingües els fa gràcia com sonen les paraules en altres llengües. Només els adults monolingües poden pensar que la seva llengua és l’única que sona bé, la normal, la “que toca”. Com si Juego del calamar s’hagués gravat a Guadalix de la Sierra, vaja. Segurament els hauria fet més gràcia saber el nom original de la sèrie coreana: Ojingeo Geim; però, és clar, no hi van caure perquè el món gira en llengua castellana i punt.

Tot i que l’endemà demanessin disculpes, que la ràdio pública que paguem entre tots tingui aquesta concepció de la diversitat lingüística demostra que la catalanofòbia està molt arrelada, també entre els mitjans que precisament haurien de protegir i promoure les llengües cooficials. I tot, la mateixa setmana que el Tribunal Suprem atacava la immersió lingüística amb un 25% d’espanyol a les aules. Per si algú encara no se n’havia adonat: la llengua és el pròxim camp de batalla, i aquesta guerra no la podem perdre.