Com repapiegen, tu!

Els règims, com les persones, no sempre tanquen caixa de manera ràpida. No sempre el final és un pim-pam. No sempre s’acaben en plena forma. Sovint se’ls han de suportar llargues agonies en què mostren l’afebliment de moltes de les facultats que havien tingut. Com l’agonia dels peixos fora de l’aigua. Desvarien. Desvariegen. Deliren. Somien desperts. Parlen sols en veu alta. Repapiegen, que diria l’àvia Neus. És el que fa el regim del 78, per eufòric que es mostri quan es sap observat i quan puja a la trona. En la intimitat, repapieja. I repapieja molt. Bo i que a vegades vulguin fer passar les repapiejades com a mostres d’enteresa. Recorden? “La fiscalia t’ho afina”, li deia el ministre Fernàndez Díaz al cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya. Ho recorden? “Controlarem la sala segona [del tribunal Suprem] des del darrere”, deia als seus companys el portaveu del PP al Senat. La fiscalia del Tribunal Suprem no ha tingut cap sentit de la vergonya, del ridícul o de res que s’hi assembli per enviar una rogatòria al mes de maig a Suïssa en què manté que les regularitzacions fiscals de Joan Carles I varen ser “voluntàries” i “espontànies”. Què et sembla? “Voluntàries” i “espontànies”. Tones de voluntarietat i tones d’espontaneïtat! Parlen de les regularitzacions fiscals del desembre del 2020 i el febrer del 2021, quan ja s’havia fugat al paradís àrab i quan tothom menys Hisenda sabia de quin color porta les vetes dels calçotets. Com repapiegen, tu!