Drama al canal

El canal de la Mànega s’ha tornat a convertir en una trampa mortal per als 27 immigrants que s’hi van ofegar dimecres quan intentaven arribar al Regne Unit a bord d’un precari bot pneumàtic. Durant l’any, s’han produït més de 25.000 intents de travessa en el punt més estret d’aquest braç de mar, el que separa la costa de Calais de la de Dover. Escenes que, per desgràcia, ja hem vist en altres indrets, des de la Mediterrània fins a les aigües obertes de l’Atlàntic: persones entregades a màfies organitzades jugant-se la vida per navegar cap a territori segur. Mentre els governs eludeixen responsabilitats i els abandonen vergonyosament a la seva sort, la BBC dedicava un reportatge als voluntaris que, des del cantó francès, ajuden immigrants que esperen el moment per fer-se a la mar. N’hi ha que els porten termos i els preparen un àpat calent, n’hi ha que els donen suport legal i pràctic, que reben trucades desesperades d’auxili en alta mar o que recuperen cossos dels que moren en ruta per enterrar-los o repatriar-los. Són la cara humanitària d’aquest drama. Saben que la seva feina és només posar pedaços però també que, per més entrebancs que trobin, els refugiats ho tornaran a intentar corrent més riscos si cal: “Els únics que no arribaran al Regne Unit són els que moren al canal.”