Gaudir amb la feina!

Fa més de trenta anys que em dedico al que em dedico. Una feina, com totes, amb alts i baixos, èxits i fracassos, alegries i desenganys. Però no me’n canso, en gaudeixo i encara trobo al·licients per seguir llevant-me cada matí, pensar en projectes i plantejar-me reptes de futur. No us penseu que al llarg de l’any no hi hagi moments de monotonia o d’avorriment. Segur que aquells que treballeu com a professionals autònoms m’entendreu, sobretot si la feina us permet aplicar algunes dosis de creativitat i d’imaginació.

La nostra generació ha tingut la sort o l’opció de poder estudiar. Quan va ser el moment, molts vàrem ser prou “consentits” pels nostres pares, mentre ens deien: “Estudia si pots, i mira de trobar feina en allò que t’agradi!”

Tot i que, ben segur, molts d’ells no varen acabar entenent què era allò que ens agradava... Hem de tenir present, també, que formem part dels baby-boomers, una generació sobrada de joves amb possibilitats de lluitar per les seves llibertats individuals i per expressar les seves reivindicacions socials. Unes circumstàncies que només es donen de tant en tant al llarg de la història.

D’aquesta fornada varen sortir els arqueòlegs que avui són els referents dels nostres joves. Ells varen ser pràcticament els primers de ser-hi, els que varen posar les bases d’una disciplina que en aquells moments es trobava en “el primer full de les beceroles”, i els que varen crear les primeres especialitzacions i varen optar pels llocs de treball que es creaven amb la nova etapa democràtica. Aquestes possibilitats varen quedar impregnades en el nostre caràcter i en la nostra manera de fer.

Vull animar els joves que en aquests moments encaren la seva professió i el seu futur, que no es rendeixin. No són diferents de nosaltres, no tenen menys capacitats. Ara sembla que tot estigui fet i que no hi hagi possibilitats d’entrar “en la roda”, que faltin oportunitats.

No us equivoqueu. Si esteu fent allò que us agrada, tal com nosaltres vàrem poder, insistiu, no defalliu. Penseu que la generació del baby-boom aviat haurem d’anar “cap a retir”! Ara el problema serà nostre: ens persegueix un desequilibri poblacional i la incertesa d’una jubilació assegurada!