A la tres
Som uns miserables
Que el Nadal ha deixat de ser època de bons propòsits per convertir-se en temps de bons negocis ho té assumit fins i tot el caganer del pessebre. Els Tres Reis també són emèrits i els hem substituït per un Pare Noel tan lucratiu que ens organitza visites turístiques a casa seva, naturalment acompanyades de costosos creuers pels fiords i reserves hoteleres amb esmorzars de salmó fumat i vi calent. El Nadal modern, preludi i ressaca, està exactament resumit amb això: una orgia de llum malbaratada en places i carrers justament ara, que no parem de queixar-nos de l’indecent preu del rebut. Si parlem de decència el més coherent hauria estat penjar la tramoia de les coloraines però mantenir-la apagada, en senyal de protesta muda i contundent; això sí que hauria estat un bon propòsit. En comptes d’això ens apuntem desaforats al Black Friday i l’endemà fem ridícul propòsit d’esmena militant al dia mundial sense consumir res. Mentrestant, les dades de les Nacions Unides ho diuen tot: el 15% de la població que viu als països rics és responsable del 56% del consum mundial, i el 40% dels habitants dels països pobres són responsables de l’11%. Som miserables en solidaritat i no parem de donar-ne generoses proves. La penúltima: la gestió de la vacunació contra la covid. El Madrid d’Ayuso deixant malmenar cent mil vacunes caducades segurament és tan sols un exemple del que deu haver passat en altres neveres autonòmiques. La majoria de països del Tercer Món van per un percentatge ínfim de vacunació i aquí ja ensalivem per rebre la tercera punxada i esperem que ens planifiquin la quarta. La cerca i captura de la nova variant òmicron ens ha ben retratat. Hem deixat que Sud-àfrica, aplicada i responsable, comuniqués públicament el primer cas quan el virus ja feia dies que corria per Europea i ens hem afanyat a prohibir-los que volin cap aquí perquè el nou esperit nadalenc ens impulsa a tancar fronteres i a llençar la clau. Fes-me lloc, caganer, que t’acompanyo.