El voraviu
Ni 6%, ni 3%, ni res
Els socialistes se’n riuen i els operadors judicialitzaran la normativa
No tinc bola de vidre ni hi crec, en les boles de vidre. Però aquest assumpte de les quotes, els blindatges, la producció audiovisual, les plataformes i el suport independentista als comptes de l’Estat, m’han anat formant un pes i una taparada aquí, a la boca de l’estómac, que havia anat creixent aquests darrers dies i que ha desaparegut del tot quan he decidit que escriuria un vaticini i faria una predicció en aquest Voraviu d’avui. Poden trobar lleig que jo avanci el final quan ells s’esforcen per fer veure que totes les negociacions estan obertes i que tots hi van de molt bona voluntat i que amb diàleg hi ha marge per a les solucions. Però no n’hi ha. De les moltes intervencions de les darreres hores n’hi ha dues en què hem de parar esment. Primer, en el president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García Page, que es troba divertit fent la brometa que per què ERC s’obsessiona amb el 6% quan el percentatge tradicional a Catalunya era el 3%. Segon, la declaració d’Uteca, agrupació de televisions privades espanyoles, que veuen discriminatòria la quota del 6% perquè les situa en desavantatge enfront de les grans plataformes estrangeres, que no l’hauran d’aplicar. El vaticini que m’ha desembossat és ben simple. Els pressupostos tiraran endavant amb el vot d’ERC i s’arribarà a un acord enrevessat que no entendran ni els signants, que el sector judicialitzarà i que deixara la presència del català en res.
