Rumiar abans de consumir

N’havíem de sortir millors, deien, de la crisi sanitària. Evidentment que no ha estat així, com auguraven taumaturgs insignes, que diria en Martí Pol. Ni tan sols queda clar que estiguem sortint de la pandèmia, perquè la insolidaritat del planeta ric amb el pobre pot fer retrocedir la situació a la casella de sortida. Superat l’ensurt, plorats els morts i convertits en consuetuds la mascareta i els tocs de colze en comptes dels petons, els humans continuem amb les mateixes virtuts i mesquineses d’abans. Malgrat tot, de mica en mica anem aprenent que, encara que la força com a votants sovint se’ns queda massa relativa, la que tenim com a consumidors pot marcar algunes diferències.

S’acosta Nadal i la inesquivable artilleria pesada de la publicitat ens ho recorda ja fa setmanes amb bombardejos constants d’incitació al consum: regals, menjar, viatges... Fora bo que abans de desenfundar la targeta de crèdit ens ho rumiéssim una mica. On comprem? Als gegants de la venda en línia o al comerç del barri? Productes de proximitat o made in ves a saber on? Sostenible o plasticós? Etiquetat en català o només en castellà i portuguès (un bilingüisme que es veu que no molesta tant a segons qui). Ara mateix, vigilar el que consumim i ser al carrer quan cal són forces potents per demostrar el que volem. Aprofitem-les.