El voraviu
112 són molta pasta gansa
No es renoven càrrecs caducats per no haver de cedir sous, poder i influència
Encara que en el “mentrestant” que diuen que vivim no hi ha marcat cap full de ruta, aquest mes de desembre està assenyalat en més d’una moleskine de les que corren pels palaus i palauets de la Ciutat Comtal com el mes en què s’hauria d’arribar a un acord per renovar els ja famosos 112 alts càrrecs que estan caducats en l’organigrama de govern, òrgans dependents i similars. Teòricament, la feina es fa darrere del teló i la sabrem tant si finalment hi ha acord, com si no. En aquest pont llarg que acabem de passar potser s’ha fet prou feina. O potser no. 112 alts càrrecs són molta pasta gansa. L’alt càrrec es cotitza a uns cent mil euros l’any de salari en un ventall que va dels vuitanta mil en la franja baixa als cent vint mil en la franja alta. Cada tribu ha de filar molt prim per veure a què renuncia i què li entra. No és el mateix tenir els rectors ben ocupats i ben pagats i devent favors al bisbe que tenir-los a l’atur. Està clar que tampoc és el mateix tenir bons amics a la Corpo, que tenir-los al CAC, a la Sindicatura de Comptes o al Síndic de Greuges. L’aritmètica parlamentària ho complica molt. Com que per a alguns càrrecs es necessiten 81 vots i per a alguns altres fins i tot 90, els dos grans socis –ERC (33) i Junts (32)– necessiten el PSC (33) o bé la CUP (9) i En Comú Podem (8) alhora. A qui li fa menys ràbia cedir llocs d’influència? Qui podrà tornar més bé els favors? Qui manarà televisió i ràdio públiques en el pròxim període electoral? Continuarem caducats?
