Keep calm
Útil o imprescindible
Les reaccions davant la implantació del passaport covid han estat molt diverses, un autèntic anecdotari costumista que, a vegades, fa riure i que ens obliga també a una reflexió. Hi ha bars i restaurants que han aplicat la mesura amb diligència i serenor i que han interpel·lat els clients amb discreció i eficàcia. N’hi ha que han optat per la picaresca o que han utilitzat l’excusa del certificat per implantar un dret d’admissió sui generisen funció de les característiques físiques de qui era impel·lit a mostrar el document. Llegeixo que hi ha llocs on l’amo del negoci ha posat en pràctica una decisió salomònica (i no gaire legal) a partir d’una pregunta retòrica a tota la parròquia del bar: “Dono per fet que tots esteu vacunats, no?”. I endavant. En una banda, els clients ofesos per la incursió en la seva intimitat que prometen no tornar a entrar a l’establiment; en un altre racó, els clients ofesos perquè a l’establiment fan com si la norma no existís i també prometen que no hi tornaran perquè no s’hi senten prou segurs. Hi ha de tot. També la desorientació de qui es descarrega el passaport i després no sap a quin forat negre del telèfon ha anat a parar. La reflexió ve d’una evidència que neix de la necessitat de comptar amb aquest codi QR: la indefensió de la gent que no té mòbil o que no sap fer-lo anar més enllà de la funció tradicional i convencional de l’aparell (és a dir, parlar i escoltar), o que no té accés a internet o que es perd en una jungla de la qual té un coneixement vague, sense saber quines sabates s’han de fer servir, com i on es compren i com s’ha de trepitjar aquest territori desconegut. Allò que anomenem “escletxa digital” s’engrandeix en un món on la tecnologia deixa de ser útil per esdevenir imprescindible. Parlem del certificat covid (el cas més preclar), però també de totes les altres gestions que exigeixen unes habilitats de què no disposen totes aquelles persones que prenen consciència de la seva fragilitat no pas perquè no viuen en la contemporaneïtat dels avenços, sinó perquè ja no poden viure sense ells.