I els intolerants som nosaltres?

Vostès ja es poden imaginar què en penso, d’aquesta decisió del TJSC –primer– i del Suprem –després– sobre el 25% de castellà a les escoles. No es pot pas dir que ens hagi agafat amb els pixats al ventre (amb perdó de l’expressió), perquè fa massa anys que la vèiem a venir i tots plegats –consellers i conselleres d’Educació inclosos– fèiem la viu-viu. Des d’abans de la sentència del TC sobre l’Estatut, que la cosa voltava. Però ai –ves quina casualitat–, el Suprem (el de les no derrotes de Llarena) ha consagrat aquests dies definitivament (no he trobat cap verb més apropiat) a fer que a les escoles de Catalunya (sí, de moment només és la de Canet, però no pateixin) s’hagin de fer un 25% de les classes en castellà. I quan protestem es veu –si escoltem la premsa espanyola– que som uns intolerants, uns desagraïts i uns intransigents que coaccionem els nostres fills. Tant o més preocupant que la sentència (que ho és molt), ho és el relat que estan imposant a Espanya. Parlen de “padres indefensos” i de les “amenazas de los independentistas”. O el que és el mateix: assimilen defensar la immersió lingüística a ser independentista. Vinga, tot al mateix sac! Si jo veiés la tele a Andalusia, o a Madrid, o si a Catalunya llegís o mirés només segons quines cadenes o diaris i no sortís al carrer, em semblaria que sí, que aquí a l’escola hem prohibit el castellà i que castiguem els alumnes que el volen aprendre. Però què és això? Què és tot aquest JimenezLosantisme? Fa vergonya, segons quin periodisme. I la classe política, tres quarts del mateix. On és la pedagogia que han de fer? Com la fan? Fent gran o creant un cas d’assetjament allà on no hi és? “Les sentències s’han de complir”, diu el Gobierno. Fem, senyors meus, la llista de sentències que vostès incompleixen? Casado ens parla de “les amenaces de l’independentisme” (referint-se als pares que defensen la immersió) i s’ofereix a qui calgui per a un 155 lingüístic. I els intolerants som nosaltres? N’hem de fer via, senyors meus, que això no s’aturarà. Ho deia Jordi Pujol l’altre dia. L’A por ellos, estan fent. Des de tots els aparells de l’Estat i amb el poder mediàtic d’aliat. Per terra, mar i aire, vaja.