Velles contalles
Les xerrades a taula, a cals avis, donaven per a molt. Com aquella contalla d’en Llorenç de can Xacó. Deia d’un home d’un mas que cada matí es trobava a l’estable una vaca morta, amb una ferida al cap. Fins que va fer guàrdia, tota la nit, amb l’escopeta a punt. En tocar les dotze al campanar, entrà per la finestra un ocellàs negre que atacà una de les vaques. D’un tret el va tombar. Després, pujà a la cambra de matrimoni i allà va trobar nua, estesa al llit, la seva dona amb una ferida sagnant al pit.
Com aquell noi que acompanyava la xicota a casa, abans de mitjanit. Una vegada, el vailet s’amagà i observà. La noia es va despullar i, aplicant-se un ungüent a les parts pudentes, digué fort: “Fum, fum, xemeneia amunt, sobre fulla!...” I sortí volant. Ell volgué imitar-la, però s’equivocà i en comptes de dir “sobre fulla” digué “sota fulla”. L’endemà el trobaren estès i esgarrinxat, al mig de les garrigues. Havia fet el camí de les bruixes cap al sàbat, però sota barders i espines. Una història que he trobat idèntica en llibres sobre bruixeria a Euskadi, Cantàbria i Astúries. Tradició oral, doncs, des de Finisterra al cap de Creus.
O un caçador que, com que ni fura ni conill sortien del cau, començà a desfer la paret de pedra i al cap d’unes hores es trobà amb un forat gran. Hi entrà i, caminant caminant, per sota Sant Pere de Roda arribà al cap de Creus.
O aquell llersenc que, torrat com una sopa, una nit caigué escales avall. “Què fas, Tonet?”, cridà la dona. “A casa seva, tothom baixa les escales com vol”, respongué ell...
També aquella bruixa, que al bell mig de la Muga es tirava grapats d’aigua a l’engonal: “Ja que no pots menjar, beu!”, cridava. O aquells dos que, renyits a mort, es desafiaren al cim d’una muntanya. S’agrediren molts cops, però en tocar migdia s’adonaren que no havien esmorzat i ho deixaren córrer en cerca de la teca.
Deien d’un reclamador que, un tret rere l’altre, despenjava els tords del sec, damunt l’olivera. Ni s’aixecava a collir-los. N’havia comptat més de trenta quan anava a fer-ho. Va mirar i remirar, però res de res. Bé, això sí, era el dia de Tots Sants. Velles contalles d’un poble: Llers...
