El ‘mix’ de Nadal

Assumim-ho: mai tindrem un Nadal de jingle bells, volant amb trineu per la neu amb jerseis decorats amb Pares Noel i rens mentre truca a la porta una coral de cantadors de nadales, ni ens farem petons amb gust de ponx d’ou sota una branca de vesc penjada al marc de la porta del porxo, ni ens semblarà sentir picarols a la nit, i quan surti el sol no baixarem les escales del primer pis taral·larejant All I want for Christmas is you per trobar els mitjons de la llar de foc i els peus del gran arbre plens de regals (alguns dels quals aconseguits pels pèls i a última hora a algun supermercat convertit en una selva perillosa de pares desesperats), que desembolicarem mentre a fora no para de nevar.

Aquestes escenes, que coneixem de memòria com si fos la nostra tradició més arrelada, no les hem viscut mai però ens són tan familiars com la sopa de galets. Dècades de pel·lícules, cançons i una iconografia que està per tot arreu ha fet arrelar a la nostra ment aquestes imatges de manera tan potent que ens sembla d’allò més natural emocionar-nos amb referents construïts a milers de quilòmetres d’aquí. Encara que només hàgim vist nevar en el telenotícies i no tinguem ni la més mínima idea de quin gust té el ponx d’ou.

Tampoc no ens grinyola fer que presideixi el nostre menjador un arbre propi del Pirineu (o de terres vikingues, que és on va néixer el costum de guarnir-lo per celebrar una de les seves festes), que si és natural pateix una agonia ràpida per l’acció de la calefacció o l’estufa. No gaire lluny de l’arbre màrtir fem el pessebre, que és una representació molt heterodoxa del naixement de Jesús, amb un poble que sembla molt més Beget que no pas Betlem, fent caminar els camells dels Reis de l’Orient incert per espessos terres de molsa humida per adorar un nen de Judea ros i blanquet.

A aquests elements, sumem-hi llumets, espelmes, serrellets llampants i una corona d’inspiració vegetal a la porta (que perfectament pot portar una inscripció estampada a la Xina que desitgi Happy New Year a tot el veïnat); un calendari d’advent de temàtica lliure ple de xocolatines i un tió que engreixem amb mandarines i que també serveix per blanquejar el consum prematur de torró. Per no parlar dels Pares Noel que es pengen a les façanes (que com a idea era prou original fins que es va convertir en una plaga).

Sense ser antropòloga gosaria dir que el nostre Nadal és una estranya barreja de tradicions, publicitat i fantasia amb molt poca coherència. Però tot i així acceptem generosament els nous elements que apareixen (encara no us agrada el Pare Noel? Temps al temps). Busquem l’emoció i la màgia que segurament vam perdre en el trànsit cap a l’edat adulta –si vam tenir la sort de tenir una infància feliç. I amb aquest objectiu, per Nadal (i ja no tant carnaval) tot s’hi val.

Malgrat això a vegades ens sembla que Nadal és una tradició inamovible. Que any rere any fem el mateix sense possibilitat de sortir del guió. I és cert que hi ha alguns elements difícils de canviar: la poderosa obligació social de dinar amb la família, per exemple. I és cert que això vol dir que si som del litoral mediterrani, per exemple, difícilment viurem mai un Nadal amb tot el guió mitificat que ens han inculcat les pel·lícules americanes (allò que dèiem de la neu, el vesc i els paquets a la llar de foc). Però tret d’això, i dels regals i del menjar, tot es transforma contínuament. Només cal donar una ullada a les fotografies de cada any per adonar-nos de seguida que rarament som els mateixos: parelles noves, parelles que han desaparegut, canalla que neix, gent gran que se’n va. I les activitats es van adaptant: ara farem regals per a tothom, ara només a la canalla, ara introduïm el sistema de l’amic invisible. També canvien els llocs: ara dinem a casa de l’àvia, ara a casa de la tieta, ara busquem un local perquè ningú tingui tanta feina. Fins i tot en els elements inevitables, Nadal és un canvi constant.

Recepta de ponx d’ou (eggnog):

Infusionar llet amb clau i canyella.

Batre rovells d’ou amb sucre.

Barrejar-ho quan la llet sigui freda.

Afegir-hi nata per muntar i, si es vol, alguna beguda alcohòlica (suggereixo provar-ho amb ratafia).

I merry Christmas a tothom!