Feliços “mentrestant”

No hi va haver miracle a Munic, i per més ferro fred que es piqui a partir d’ara, no està assegurat que les pedres floreixin. Han fet fora el Barça de la Champions i ja veurem si els anys a venir hi podran ni entrar. Com a mínim l’any vinent també seria un miracle que s’hi classifiqués. Ha de quedar quart en la lliga o guanyar la recopa aquesta a què han tornat. Tot són paraules majors per a un grup humà ara tan petit. Tan majors com que teníem el peu al coll a la pandèmia. A Munic no hi va haver miracle i el final de la pandèmia gràcies a la vacunació era un miratge. Ningú dubta que la setena onada serà un fet, i ningú es mullaria ara per assegurar que serà setena i última. Hi ha pandèmia per estona i veurem fins a quin punt ens ofega cada onada de cada variant. Bona part de la recuperació econòmica que es predicava per al 2022 s’haurà de fiar al 2023 i després ja ho veurem. Ara sí que anirem com els entrenadors de futbol dolents, partit a partit. Res garanteix, per més que els nostres estimats líders independentistes s’entreguin a Pedro Sánchez, que aquest sigui capaç de contenir la dreta extrema i l’extrema dreta. Imagineu! El Barça pels parracs, quart any de pandèmia, el PP i Vox a La Moncloa i els líders catalans fent autocrítica! No m’agrada predicar la mala anyada, però siguem feliços mentre puguem. Siguem feliços mentrestant. Barça, pandèmia, lideratge català i govern de l’Estat poden anar a pitjor