El risc ets tu, Puigneró

En una bona entrevista que li varen fer l’Emili Bella i en Carles Sabaté i que vam publicar en l’edició d’ahir, el vicepresident del govern, Jordi Puigneró, deia, entre moltes altres coses, que l’estabilitat del govern està en risc i que això s’ha d’aclarir. Xarxes i mitjans varen incidir en aquesta idea del risc de l’estabilitat del govern. Modestament crec que està més que aclarit i que aquí no hi ha inestabilitat a la vista per més que la CUP s’hagi fet l’estreta, el longuis o com n’hi vulgueu dir amb el pressupost. Com diria l’àvia Neus, la CUP s’ha de fer el boig per no pagar el metge. Encara que sigui amb efectes especials com al cinema, s’han de provocar moviments en l’autonomisme renovat que ens han instal·lat. Sacsejar una mica el cistell per veure si hi ha beines que s’esclovellen soles. Res més. De risc, d’inestabilitat, res, i el vicepresident ho sap, encara que li toqui preguntar-s’ho en veu alta. Aquí el risc vindrà el dia que ell mateix, Jordi Sànchez, Laura Borràs, Carles Puigdemont o qui tingui el botó del risc a Junts decideixi que ha arribat l’hora de prémer-lo i jo diria que aquest dia no és a prop. La clau de l’estabilitat d’aquest govern no la té la CUP, la tenen els dos partits independentistes majoritaris. Mentre a ells dos els estigui bé el govern de coalició, hi haurà aritmètica parlamentària per sustentar-lo, sigui fix amb la CUP o variable amb els comuns o els socialistes. Amb els socialistes, sí, no us esvereu. Deixeu temps i madurarà.