Diglòssia moral

En el cas de Canet només ha calgut que un individu digués una bestiesa perquè tot el sistema polític i mediàtic espanyol (i part del català) s’hi llancés a presentar l’independentisme com a violent, exaltat i perillós. No és el primer cop. Si una persona d’ideologia indepe desbarra o fa una estupidesa, allò representarà automàticament tot el col·lectiu. És un salt narratiu il·lògic, una trampa discursiva ben evident, però els funciona i arracona moralment el col·lectiu afectat: tots els independentistes, ja sigui pel tuit d’un desconegut o per una pintada no-se-sap-on, han de demanar perdó, acotar el cap, reflexionar sobre el seu comportament totalitari i en última instància abandonar la seva ideologia. Tant és que sigui una opció política majoritària, democràtica, transversal i amb gent d’actituds ben diverses.

És una sinècdoque retorçada que sempre s’aplica a l’independentisme i que té poc a veure amb l’honestedat periodística i política. Prendre el tot (l’independentisme) per la part (un individu amb Twitter que diu una bestiesa). En canvi, quan algú diu o fa una bestiesa en nom de la unitat d’Espanya, hi apliquen la sinècdoque inversa. Si la bestiesa la diu un grup de jutges en un whatsapp, no representen ni la justícia espanyola ni afectarà el prestigi de la idea d’Espanya. Si ho diu un líder radiofònic: és que aquest home, ja se sap. Si és un ministre que ens compara amb un virus, només és una metàfora. Tampoc ho van fer quan un individu va amenaçar amb una escopeta uns independentistes, o quan s’hi disparaven balins als balcons que tenien estelades, o quan milions d’espanyolistes van col·locar la ultradreta xenòfoba, antiimmigració, autoritària i masclista com a tercera força de l’Estat: la premsa espanyola (i part de la catalana) no va inferir llavors que l’espanyolisme era violent, totalitari i una ideologia sinistra i perillosa. En tot cas, els nazis som nosaltres per intentar que tothom aprengui català. Patim una diglòssia no només lingüística sinó de relat i, en darrer terme, moral. No ens hi deixem arraconar. Defensem sense por el català, que som al costat bo de la història.