Salut mental i salut lingüística

Notable debat aquesta tarda al Parlament sobre la salut mental. Fins fa poc es calculava que un 19% de la població tenia algun problema psicològic al llarg de la seva vida, una xifra que ha augmentat significativament amb la pandèmia. Des del Parlament es podrà donar suport als afectats i familiars i caldran mecanismes per augmentar el pressupost que l’administració pot aportar en diner públic al problema mental. El govern va anunciar 80 milions d’euros, una xifra insuficient segons els experts i que, previsiblement, després d’aquest debat serà augmentada. És significatiu que el Parlament s’allunyi d’un dia a dia reiteratiu polític que sovint consisteix a tirar-se els plats pel cap i que dediqui unes hores a concretar solucions en temes com ara el de la salut mental. El debat va ser proposat pel president, Pere Aragonès, amb el vistiplau dels grups. Si no s’espatlla hauria de ser constructiu i comportar més preocupació política, social i mediàtica i més dotació pressupostaria de l’administració. El Parlament pot treure més suc i millors rèdits a pal·liar la salut mental que no pas reiterant la polèmica politicojudicial interessada de l’ús del català després de la sentència que obliga a emprar a les aules un 25% de castellà. La política i sobretot la justícia han de deixar treballar els pedagogs, que saben millor que ningú què fer per preparar els joves. La polèmica lingüística és una comoditat dels partits. És un tema fàcil de connectar amb els respectius electorats. Vox, el PP i Cs protegeixen majoritàriament el castellà a les aules. Els independentistes, majoritàriament el català. Els comuns i els socialistes, depèn. La polèmica lingüística va i ve, quan pràcticament tothom té assumit que el català és la llengua de Catalunya. Els problemes de la salut mental requereixen solucions visibles més difícils que les polèmiques recurrents.