No val a badar amb el Trueta

La setmana passada vam saber, a través d’una piulada del president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, que l’empresa adjudicatària de les obres d’ampliació del bloc quirúrgic i de l’hospital de dia oncològic (ICO) de l’hospital Josep Trueta de Girona havia renunciat al projecte a causa de l’encariment dels materials de construcció. Això representa un altre endarreriment en l’execució d’uns treballs que són imprescindibles –es tracta de passar, per exemple, de les actuals onze sales d’operacions a setze– mentre s’està en espera del nou Trueta. Un altre entrebanc que complica la vida a les administracions que hi ha al darrere del projecte i que deu minar la santa paciència que demostren els professionals que hi treballen i els malalts que hi són atesos. I és que tot allò que té a veure amb obres relacionades amb les instal·lacions actuals del Trueta (i que amb 65 anys ja a l’esquena té algunes àrees molt envellides i deteriorades) o el futur centre hospitalari sempre va per llarg i, malauradament, des de fa molt temps. Si hagués progressat el projecte que l’octubre del 2006 va presentar l’aleshores consellera Marina Geli ja faria deu anys que gaudiríem del nou equipament. I ara, d’acord amb les dates anunciades el mes d’octubre passat pel conseller Josep Maria Argimon, haurem d’esperar, almenys, fins al 2028 per al nou campus de salut. Tot plegat, una eternitat. Sobretot si es compara amb els resultats de la iniciativa privada. Parlo de Clínica Girona. Els temps han estat uns altres. L’1 de juny del 2014 es fa públic que el nou centre mèdic anirà a la zona sud de la ciutat, el març del 2017 obté el llum verd per part de l’Ajuntament de Girona i, tot i el retard en l’inici dels treballs, la seva obertura està prevista per a principis del 2022. De fet, havia de posar-se en marxa el 9 de desembre però en la recta final ha topat també amb un problema amb el subministrament de material que ha obligat a ajornar aquest moment un parell de mesos. És injust que la construcció d’un hospital finançat amb diners públics, i pensat per al benefici del conjunt dels ciutadans de la regió sanitària, hagi hagut de fer front a tantes retallades, tantes picabaralles polítiques. Ara, però, no és moment ni de lamentar-se ni d’adormir-se. Cal prémer l’accelerador en dues direccions: per desencallar les obres pendents a l’actual Trueta i per agilitar la tramitació del nou.