El voraviu
Som uns paperines
L’acord dona per fer una pel·lícula en català cada any i dues cada tres anys
Segons dades de l’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA), les produccions cinematogràfiques que es fan a l’Estat espanyol no arriben a les tres-centes a l’any (just per sobre de les dues-centes produccions i una seixantena de coproduccions) i tenen un cost de mitjana segons els anys que va dels tres milions d’euros per pel·lícula als tres milions quatre-cents mil. És a dir, que només en el cinema estem parlant d’uns vuit-cents milions d’euros a l’any. Quinze milions a l’any (l’1,88% de vuit-cents) que s’han esgarrapat per repartir entre tres (català, euskera i gallec) no sembla que sigui massa peix al cove. El pressupost de l’Estat espanyol per al 2022 marquen una despesa de quatre-cents cinquanta-vuit mil nou-cents setanta (458.970) milions d’euros. Tampoc semblaria que s’hagin esparracat massa per transaccionar-ne quinze (0,003%) a la producció audiovisual en català, euskera i gallec. O sigui que amb els quinze milions d’euros de subvenció a la producció audiovisual que Rufián ha fet suar als socialistes i amb què els socialistes han obtingut llum verd d’ERC al pressupost general en el tràmit del Senat, dona per fer una pel·lícula en català cada any i dues pel·lícules cada tres anys, si s’ha pactat equitat amb gallec i euskera. Vinga fer el paperina per no deixar clar allò que humanament és prou acceptable: aprovar el Pressupost del Regne d’Espanya per part d’ERC és la torna dels indults.
