Com agonitza la bèstia

M’haurà de perdonar qui perdoni la falta de caritat cristiana, si és que hi ha algú que la perdoni; i si no me la perdona se me’n refot, perquè vaig xalar que ni us ho explico. L’àvia Neus m’hauria tocat el crostó perquè trobava indigne riure’s de les desgràcies de ningú. Però jo dissabte vaig més que cedir. Vaig entregar-me a les baixes passions i vaig assaborir la portada de l’ABC en què sense voler (i pretenent just el contrari) ens ensenyaven el dolor i el patiment de la bèstia (Cs). Paralitzada i caiguda, udola ferida de mort i s’arrebossa en un fang pudent fet de terra fosca, els seus propis excrements i la seva pròpia sang. Com un verro m’ho passo contemplant l’agonia. Després de dues setmanes mirant de fer calaix a Canet, histèrics contra el suposat assetjament i reclamant la protecció i l’anonimat de la família que tenen o tenien en plantilla al partit, ara van i es presenten en societat amb trompetes i xaranga. Ara s’assenyalen sols. Tota plana a la portada de l’ABC. Jordi López Gil. Regidor de Cs al Prat de Llobregat retratat davant l’escola dels seus fills. “Estem preparats per resistir com els pares de Canet.” “Un pels seus fills es trenca la cara, lluita fins al final, sobretot si sap que amb la seva lluita l’ajudarà.” Resulta que el paio té presentada una demanda i calculen que podria ser el proper a qui el TSJC concedeixi el 25% d’ensenyament en castellà per al seu fill en uns mesos. Tronats i agònics. I jo, feliç!