Estem emprenyats

Estem emprenyats, no hi ha dubte. Dos dies abans del Nadal s’han tallat les expectatives de moltes famílies i empreses. Les conseqüències de les restriccions no són poca cosa, ni a nivell social ni econòmic. Ho entenem, però ens empipem, però sabem que no hi ha més remei, però ja n’estem farts... i així tota l’estona. Com a mínim aquesta és la meva sensació, de tenir com un desdoblament de personalitat, que va de la comprensió a l’enuig. Segurament hi ajudaria que enmig d’aquesta pertorbació total de la nostra vida hi planés un cert aire de coherència i planificació. I com que això no es transmet, es crea aquella remor de dubtes sobre si qui mena el vaixell té clara la direcció. Ningú ha dit que sigui fàcil pilotar aquesta situació. Ara ja sabem que viurem –no sé si per sempre, però com a mínim molt de temps– en una constant adaptació per sobreviure a un virus que condiciona tot el món i que ens sorprèn a cada mutació. I ens emprenyarem i ho comprendrem a parts iguals, com hem fet fins ara, davant les mesures que s’hagin de prendre. Però que no sigui amb aquesta sensació d’anar desbocats per una muntanya russa. Que ja tenim clar que caldrà accelerar i minorar de manera periòdica, però sense aquests talls en sec que et deixen sense respiració. I que fan emprenyar.