De coral, deixem-hi el cant

Grato i grato des de dilluns a veure què trobo que doni algunes claus verdaderes sobre la destitució del major Trapero. Res de res excepte les quatre obvietats que tots sabem i l’evidència que era dels pocs “alts càrrecs” que quedaven actius en conselleries que han canviat de soci de govern. A Trapero el va restituir Junts i ara Interior és un departament d’ERC. Ells ho sabran! I que consti que quan dic que ells ho sabran no atino ben bé a saber a qui em refereixo com a “ells”. Però algú ha de saber-ho, és clar. No pot ser que la versió cupaire aquesta que es dona que el futur ha de tenir més a veure amb un comandament “coral” que amb direccions “personalistes” sigui una altra cosa que una estratègia de comunicació d’aquelles de parlar per no callar. Perquè si realment anem cap a un comandament coral de la policia del país, podem riure molt. Els dos grans episodis comunicatius de Trapero es veuran desbordats d’aquí a poc. El “Bueno, pues molt bé, pues adiós” que tant vàrem elogiar i el “pla per detenir jo mateix Puigdemont” que va dir que tenia al Tribunal Suprem i que tant ens va destrempar, seran cendra en un tres i no res. Comandament policial coral! Això sí que és modernitat i canvi! Per què no hi deixem el cant, de coral? De veritat que és necessària tanta innovació amb sistemes que fa anys que funcionen bé arreu? De veritat que és necessari jugar tot el dia amb les coses de menjar? Deixem-hi el cant, com a coral!