Calen més mascles no masclistes

Teresa Pàmies va viure 92 anys molt ben aprofitats. Va néixer a Balaguer el 1919 i va tenir una vida marcada per la militància política, la guerra, un llarg exili de més de trenta anys i un retorn del tot literari: gràcies al fet de guanyar el premi Josep Pla, l’any 1970, per Testament a Praga pot tornar a la seva terra. 

Molts són els temes que podríem tractar al voltant de la segona dona de la nostra història que va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: l’exili, la memòria, el testimoni, l’autodidactisme, el periodisme, la vellesa, la literatura de viatges, la militància i el sentit ètic o la seva qualitat literària. No en va, escrigué una cinquantena d’obres que permeten elaborar moltes i variades temàtiques dins del seu pensament i obra. En aquest article ens centrarem en un tema transversal en la seva vida i la seva obra: el feminisme. 

‘Mascles no masclistes’ és el títol d’un llibre de Teresa Pàmies que remet a la cèlebre frase de Simone de Beauvoir “una dona no neix sinó que es fa”, així un mascle neix però no necessàriament s’ha de fer masclista. Té, si vol i n’aprèn, la capacitat de detectar les estructures socials i culturals on viu i arribar a neutralitzar-les. Per a ella el masclisme és falta de cultura, de pensament, d’informació, així pot dir que “quan el masclisme apareix entre homes cultes és molt més indignant que la xiulada d’un paleta a una dona que passa”. I dins del feminisme té una especial atenció per les dones grans. Explica com sempre ens han volgut fer creure que envellir és molt pitjor per a les dones que per als homes, i fins i tot posa exemple de lleis: als anys seixanta a Itàlia les dones es jubilaven als 55 anys perquè segons la ciència s’havia demostrat que la menopausa torna les dones irritables i depressives.

En canvi, Teresa Pàmies, no només considera que no és veritat, sinó que és quan més preparades estan per tenir el poder, per ocupar brillantment llocs de treball acaparats per homes, més grans que elles i amb menys capacitats. En el seu llibre La mujer a partir de los cuarenta años, la primera part està escrita pel doctor Santiago Dexeus, però com ella mateixa diu al final del llibre (tradueixo) “no concebo que es pugui abordar el tema de la menopausa partint únicament de la fisiologia i els progressos de la ginecologia”. “La veu de l’home en aquest cas ja no és l’única veritat i menys pel que fa a la vida i realitat de les dones, s’ha de complementar pel testimoni de la dona, per sociòlegs, sexòlegs, poetes, testimonis de dones que van assumir valentament la menopausa.” Així, cita Virgina Woolf, María Teresa León, santa Teresa i, sobretot, Doris Lessing a El quadern daurat. I busca altres homes que parlin de manera positiva i integradora del procés d’envelliment de la dona, com Louis Aragon o Arthur Rimbaud.

En contraposició al Dr. Dexeus, un home compromès a la causa de l’alliberament de la dona, no se n’està de citar amb nom i clarament el doctor Valensin, que també parla de la menopausa i comprèn perfectament un marit que no desitja estar amb una dona menopàusica. L’any 79, Teresa Pàmies ja considerava que un home no podia viure d’esquena al feminisme. En aquest llibre expressa la seva preocupació que les reivindicacions feministes com l’avortament, els anticonceptius... s’oblidin sovint de les dones madures, que no es tinguin en compte les necessitats de les dones grans. Denuncia el doble cànon d’envelliment per a homes i dones (els homes es fan interessants i les dones velles).

I, evidentment, Pàmies reivindica que la funció de la dona no és parir sinó pensar, aprendre, estimar, crear i lluitar. Explica el seu procés d’avortament, voluntari, a Txecoslovàquia, i afirma: “Ser dona no és suficient per ser un bon ginecòleg, però si un bon ginecòleg és dona ajuda molt més la pacient. Dir que es converteix en la seva germana no és un despropòsit.” Vigent, valenta, clara, dona, feminista, veu fonamental de les nostres lletres i un dels pocs casos de dona d’origen humil que ha explicat directament la seva pròpia història. Val la pena també tenir-la com a referent dels feminismes.