La capital, a Vila-sacra
Carles Fages de Climent, amb la seva fabulosa fabulació, ho va explicitar d’aquesta manera: “No se’n va anar de gaire, més ben dit, se’n va anar d’un pèl, que Vila-sacra arribés a ser, històricament, la capital del món.” Afirmació contundent, i tant. Vegem-ho doncs, tot plegat: a l’ample port de Roses hi cabien les esquadres de França, Anglaterra, el Japó i la Xina, totes juntes. L’únic punt en contra era la indomable tramuntana, forta i freda llavors, com sempre. A Vilajuïga hi vivien els patriarques i rabins de religió jueva, que exercien funcions d’usura arreu. Castelló d’Empúries era la ciutat levítica, amb fabulosa cúria de jutges i notaris. A Vilacolum, o Vilamacolum, qui sap, com vulgueu, hi havia un monument dedicat a en Cristòfol, el seu il·lustre fill descobridor de les Amèriques. Al Far d’Empordà hi destacava el far que il·luminava tot el Mediterrani occidental. A Empúries s’oferia el mercat més sorollós, colorista i luxós d’aquell temps en aquestes contrades. A Palau senyorejava el Palau dels Comtes i a Pau, el despatx del jutge de pau. A poques llegües de Vila-sacra, en un lloc anomenat Verges, hi havia el temple solemne en honor de les belles empordaneses imbesades...
Figueres era la city. A la Rambla, solemnement identitària, cada dia hi havia una cobla tocant sardanes. Hieràtic, silent, amb el barret de gairell i el bigoti d’espiga, el vell Sabater d’Ordis, en funcions de gran sacerdot, dirigia els músics i els balladors amb una vareta de canya tallada vora el riu Manol. A Vilabertran, sembla, hi funcionava una universitat de teologia i a Fortià hi havia el Palau de la reina Sibil·la. A Fortianell ensenyaven l’art de plantar les faves al matí i collir-les al vespre, cosa ben interessant, de veritat. Però la càtedra del conreu de la ceba fou a Vila-sacra. Així ho deia Fages en els seus Epigrames: “A l’Armentera, mongetes, / clavellines a Llançà, / a Vila-sacra, les cebes / i la reina, a Fortià.” Es referia a Sibil·la, bella com cap altra dona del seu temps... Obres significatives d’aquest autor són Les bruixes de Llers, Tamarius i roses, El bruel, Epigrames, Balada del Sabater d’Ordis, Somni de cap de Creus, i també, Vila-sacra, capital del món... Fages de Climent, empordanès inspirat, ple de rauxa, sia lloat per sempre més.
