El que hem après

Aquest 2021 que estem a punt d’acomiadar hem après que hi ha una pandèmia pitjor que la sanitària, l’egoisme i l’egocentrisme, i que, malauradament, no hi ha vacuna que l’erradiqui. Ara ja estem en condicions de ratificar que el Tercer Món el tenim a unes hores d’avió quan es tracta d’esprémer-lo, però l’observem com si estiguéssim parlant de Venus quan ens toca rescatar-lo, fins i tot encara que ens hi vagi la vida. Sabem que no hi ha crisi que no s’enganxi com una paparra als més vulnerables ni, per desgràcia, adversitat en què les sangoneres no vegin una oportunitat per fer-se –encara més– d’or. Hem après que, quan les cures són a l’epicentre de la història, el paper principal du nom de dona. I que treballar des de casa obre un ventall d’avantatges, però el teletreball ens ensenya que, quan és la dona qui a priori se’n beneficia, la línia entre la conciliació i l’explotació és tan fina que pot esdevenir invisible. Hem constatat que la repressió no es pren mai un respir i que la lluita contra qui et vol rendit només té sentit quan és col·lectiva. Hem après, durant l’any que ara liquidem, que en la política abunda el postureig i escassegen la generositat i la inspiració. I que un enrenou polític pot tenir multitud d’inicis i d’actors però que, tard o d’hora, se saldarà amb una brega en el si del govern català. Hem sabut –oh, quina sorpresa– que a les escoles del país hi ha una reculada progressiva del català i, capficats en aquesta batalla, ignorem que el domini de la tercera llengua segueix sent apte només per a qui es pot pagar un complement privat. Hem sabut que no valorar com cal sanitaris i mestres acaba passant factura i tot i així suspenem aquesta matèria.

També hem descobert que hi ha abraçades i petons amb poders curatius, que les xarxes familiars i d’amics són un combustible al qual no podem renunciar, que hi ha ocasions en què creixem davant les dificultats i que potser aquesta pandèmia no ens ha fet millors persones, però en molts casos tampoc ens ha fet pitjors. Per tant, aquí seguirem, malgrat tot. Feliç 2022!