Una bona notícia per a les Pedreres de Girona

La redacció del pla especial del Parc de les Pedreres és, sens cap mena de dubte, una bona notícia, perquè suposa dignificar un sector que fa massa anys que espera, sobretot si tenim en compte que s'està degradant a marxes forçades i és una zona declarada d'alt risc d'incendi. De fet, aquest estiu ja han començat les primeres actuacions urgents com ara la neteja de l'entorn del Polvorí, on s'han tret més de 60 tones de deixalles, i el tancament de les antigues edificacions militars, per raons de seguretat.

Des del punt de vista ambiental, el pla especial permetrà recuperar els valors paisatgístics de les Pedreres que tant havien fet gaudir generacions anteriors. En realitat, això només serà possible amb la neteja del bosc i la creació d'itineraris i miradors, així com la recuperació de les antigues àrees d'extracció de pedra de Girona (que donen nom al barri) com a part integrant del parc, tal com s'ha fet en altres indrets: el Fossar de la Pedrera de Montjuïc, a Barcelona, i les Pedreres de s'Hostal, a Menorca. A més, a causa de la important superfície de zona verda (150 ha) i la seva proximitat al nucli urbà, a ningú se li escapa que el Parc de les Pedreres s'ha de convertir en l'autèntic pulmó verd de la ciutat, corredor d'espais naturals i àrea de transició a les Gavarres. En l'àmbit urbanístic, l'actuació del pla especial també ha de permetre la supressió del barraquisme i els usos marginals que s'han implantat a la carena de la muntanya des de mitjan del segle XX, en compliment del pla general aprovat l'any 2002 i per tal de possibilitar l'accés de tothom a aquest excepcional mirador. I pel que fa al patrimoni històric, el pla especial no pot oblidar els reductes i forts de les Pedreres, les darreres defenses construïdes durant la segona meitat del segle XVII seguint la cresta de la muntanya i que dominaven la ciutat, la vall de Sant Daniel, el començament de les Gavarres i defensaven la part est i sud-est: reducte del Capítol, forts del Calvari, Condestable, reina Anna i Caputxins, polvorí i cos de guàrdia, i la torre d'Alfons XII, construïda al segle XIX en el lloc on hi havia el reducte de la ciutat que va ser volat pels francesos durant la guerra carlina.

Per altra banda, les Pedreres i la Devesa són dos parcs de Girona que no s'exclouen sinó que es complementen entre si. És com voler comparar la Ciutadella amb Collserola i Montjuïc, a Barcelona. Cal tenir en compte que la muntanya de les Pedreres presenta una elevada singularitat si la comparem amb el conjunt d'altres turons, espais naturals, boscos i indrets de l'entorn natural o de la mateixa part urbana de la ciutat. En destaquen sobretot les nombroses pedreres situades als afloraments geològics d'aquesta muntanya calcària, els quals han estat explotats des de fa mil·lennis. De fet, podríem dir que tota la pedra que falta a la muntanya la trobem, tallada i endreçada en forma de maons, carreus i esglaons al Barri Vell, que ha crescut al mateix ritme que s'han aprimat les pedreres. I pel que fa a la flora i fauna: hi ha, entre moltes altres espècies vegetals, alzines, pins i, fins i tot, peus d'arç, auró i espinavessa, com al preciós hemicicle que forma un dels vessants més septentrionals de la muntanya, conegut com la Ferradura, on un agradable passeig hi mena des dels jardins Fora Muralla, pujant pel carrer Merlets. Sense oblidar que és un indret excel·lent a causa de la vegetació i cota elevada per observar diferents espècies d'ocells.

En resum, estem parlant d'un sector amb una alta diversitat biològica i, especialment, amb un paisatge més característic i sorprenent, encara que poc conegut per molts gironins malgrat tenir-lo a quatre passes. Esperem que amb la seva definitiva ordenació mitjançant el pla especial, descobrim tots els seus racons, la seva fauna, flora, patrimoni històric i les seves excepcionals panoràmiques i delicioses passejades al llarg de tot l'any.