Nadal d’últim minut
Poc es parla de la conseqüència més devastadora que ha tingut el virus per aquestes festes. Amb els àpats de Nadal a casa dels avis cancel·lats, què passa amb l’escudella de Nadal de la iaia? Com que no anem de pelegrinatge a veure familiars (quina bonica tradició, ja que a molts ens salvava de cuinar), i davant la meva manca d’esperit nadalenc, m’han empès a fer Nadal. Traiem l’arbre reciclat de fa anys, de branques de plàstic i llumetes i boles de tot tipus. Pengem un ornament a l’entrada de la porta, que tots els veïns sàpiguen que aquí és Nadal i, per uns dies, no cal que es queixin si el gos borda. I l’escudella. Com que no hi ha iaies, rescato de la memòria l’últim cop que en vaig fer.
A la carnisseria no soc l’única, és clar. Un home davant meu acaba de comprar tots els ingredients per fer-ne a casa. I s’ha endut l’últim brasó de xai que quedava. Demano les peces que necessito però no tinc ni idea del que demano. Brasó? Culata? Conill de vedella? Què coi és? Només sé que és la llista que em deixava anar la meva mare fa anys per telèfon quan em volia convèncer de provar de fer-ne a casa perquè, és clar, és tan fàcil! I jo li deia: “Gràcies, sí, segur que en faré.” A còpia de repetir-m’ho, però, em vaig quedar amb alguns noms, que recito com un mantra al carnisser confiant que no m’equivocaré i que no es posarà a riure segons com pronunciï les peces de cadàver de diversos animals.
Mentre poso les coses a fer amb tot l’amor del món (és a dir, aboco totes les peces a l’olla sense miraments) m’adono que encara no he comprat els regals per a l’arbre. No pensava fer-ne, que les filles ja són grans, però elles han decidit que no som prou grans per fer-nos regals i per evitar sentir-me mala mare, l’endemà tinc una altra marató: la de trobar alguna cosa que faci mitja gràcia a la família. Comprar regals a última hora perquè t’has adonat que algú n’ha comprat per a tu et condemna a agafar una rampoina amb què saps que faran cara de “què coi?”, però diran: “Oh, no ho havies de fer.” Després penjaré una història a Instagram entranyable amb un filtre ben triat, i algun dels meus coneguts pensarà: “Caram, com s’ho treballa.”
