Els tres discursos

En els habituals discursos de fi d’any. El president del govern, Pedro Sánchez, ha dit: “Hem fet junts la part més dolorosa del camí i junts acabarem la travessa.” La pregunta seria: Quin és el final del camí? Molts especialistes critiquen que en la gestió d’aquest camí sanitari no es diu prou que la pandèmia no acabarà en un punt final. Ningú s’atreveix a dir com serà el final ni si hi haurà un final. Felip VI també ha fet el seu discurs. Més buit que els altres anys i sense dir res del seu pare, Joan Carles I. Un silenci sobre la qüestió que pot significar una connivència amb el govern espanyol d’un pròxim retorno bé que l’actual monarquia el vol ignorar de per vida. Més aviat em decantaria a pensar que amb el silenci del discurs nadalenc de Felip la intenció passa per un retorn dins de l’any vinent. Un retorn que tant el govern, com la Casa del Rei, com fins i tot una bona part del PP voldria que fos amb discreció. Serà difícil complir l’objectiu. El retorn de Joan Carles I aixecarà polseguera, i que retorni per a l’actual monarquia és més una nosa que no un servei. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha estat el darrer a pronunciar el discurs institucional. Discurs d’avisos coneguts. No renunciarà a la resolució democràtica del conflicte polític, ni a la independència i defensa el model d’escola catalana. Com a novetat, advertència que la taula de diàleg es pot encallar i s’han de buscar alternatives. El president de la Generalitat, el del govern espanyol i el rei han pronunciat els seus discursos. Amb un cert pessimisme. És a dir, ens venen a dir que estem bé sense acabar d’anar prou bé perquè, com tots plegats, ignoren el final de la crisi de la covid. Malgrat tot, el to més optimista el dona Aragonès, quan confia que l’any vinent marcarà un punt d’inflexió en la pandèmia i el conflicte amb l’Estat. Tant de bo ho endevini i sigui veritat... Un punt d’inflexió i el final de les dues coses.