Vacunar, reforçar el sistema sanitari i assumir la incertesa

Cada cop s’ha fet més evident que la incertesa pandèmica continuarà dominant l’escenari de les nostres vides i la del món sencer. Setmanes enrere crèiem que la pandèmia començava a estar controlada. Les taxes de vaccinació així ens ho feien pensar, però, malgrat la protecció que aquestes ofereixen per a les manifestacions clíniques greus, l’aparició de variants més contagioses ens ha fet fer una passa enrere.

L’esforç col·laboratiu entre el món científic, la indústria i els recursos orientats pels governs de diferents països ha estat notable i molt positiu, però s’ha mostrat fins ara insuficient. Per diverses raons, una gran part de la humanitat encara no ha tingut accés a. un procés de vacunació que es mostrava esperançador, tot i les seves mancances.

Ens agradaria tenir un altre escenari, però, a l’espera que la majoria de la població mundial pugui ser immunitzada i d’algun tractament realment eficaç, haurem de fer-nos la idea que el SARS-CoV-2 esdevindrà encara un temps una amenaça permanent abans de convertir-se en un agent epidèmic estacional.

En aquest escenari de present i futur, els nostres esforços haurien d’anar encaminats a fer compatibles les estratègies preventives i de protecció amb l’activitat social i econòmica. I aquí es fa imprescindible la coexistència d’accions dels governs orientades a mantenir la prioritat d’immunitzar tota la població del món i la d’enfortir els seus sistemes sanitaris i de vigilància de la salut, corresponsabilitzant la ciutadania i protegint alhora el seu benestar psicoemocional.

A l’Estat espanyol, i a Catalunya, no poden existir dubtes al respecte. Necessitem reforçar les estructures de salut pública i de vigilància epidemiològica, així com assolir unes inversions que adeqüin els centres i serveis sanitaris a les necessitats de la població. Però la prioritat no només són els recursos econòmics. Un dels problemes més importants del nostre sistema sanitari és el sociodemogràfic: manca de metges i infermeres. Davant aquest escenari que s’agreujarà els propers anys, necessitem que es prenguin de seguida decisions que impactaran en el sistema a curt, mitjà i llarg termini. El més urgent és abordar canvis en els models de les organitzacions que ara són excessivament rígides i burocratitzades, cosa que l’estat d’alarma decretat el 2020 va posar al descobert.

El futur immediat és complex, però també s’albiren grans oportunitats: aprofitem-les per a un futur esperançador.