Pensar institucionalment

Tal com explicava ahir aquest diari, l’Ajuntament de Barcelona va haver de retirar un text del seu perfil oficial de Twitter en què, en el marc de la tradicional ofrena a la tomba de Francesc Macià, afirmava que qui fou president del país havia estat afusellat. Aquesta notícia acompanyava la cobertura del discurs de cap d’any del president, que, aquest any, s’ha emès el dia de Sant Esteve i, com feia el govern tripartit, des de fora del Palau de la Generalitat.

És evident que difondre des d’un perfil oficial que Macià va morir afusellat és un greu error injustificable i que, en canvi, moure el discurs de dia i d’emplaçament senzillament és un fet. Opinable. Que et pot agradar més o menys. Que hi pots estar d’acord o no.

Tot i això, la coincidència d’aquestes dues notícies en una mateixa pàgina m’ha convidat a repassar, de nou, el llibre de Hugh Heclo Pensar institucionalment, on l’autor destacava una tendència dels nostres dies que consisteix a creure que ser una persona racional, lliure i moderna implica estar en contra de les institucions, quan precisament les institucions i la vida en comunitat són dos elements que ens distingeixen com a éssers humans.

Pensar institucionalment implica una consideració profunda i àmplia per la tradició heretada. Saber que n’ets responsable però no propietari. I, evidentment, si actues amb valors institucionals és impensable que puguis hipotecar el futur econòmic i ambiental d’un país. Pensar institucionalment també implica posar les institucions al dia i, per tant, innovar i mantenir l’equilibri entre estabilitat i canvi. Equivocar-se dient que Macià va morir afusellat implica una gran desconsideració i desconeixement de la tradició heretada. Veurem quines mesures es prenen perquè una cosa així no es torni a produir. I, per altra banda, tinc dubtes que per a una nació sense estat com la nostra el millor que es pugui fer institucionalment sigui evitar fer els discursos des del Palau de la Generalitat.