Invertir en patrimoni

Conservar, gestionar i promoure el patrimoni són accions que haurien d’anar sempre aparellades, cosa certament gens fàcil. Cadascuna d’aquestes accions, per separat, solen comportar inversions complexes i costoses, sobretot quan no es té en compte la coherència ni la ponderació.

Actuar en l’àmbit patrimonial requereix molt de seny, i no deixar-se portar per projectes sobredimensionats que, és més que probable, s’acabin estavellant abans d’arribar a terme. Les raons poden ser econòmiques, polítiques o personals, no entrarem en el detall.

No només la llista de monuments de les nostres comarques que estan abandonats a la seva sort és llarga, sinó que també en tenim que han quedat a mig camí del procés. Si bé els primers ens entristeixen, malgrat ser conscients que tanta riquesa patrimonial no és abastable, més ens dolen aquells en què la desídia o la manca de competència els ha deixat “mal vestits i mal calçats”. No garantir la pervivència d’un projecte, quan ja s’hi han invertit molts esforços, és més greu que no fer-hi res, al meu entendre.

Cal dir que aquesta, però, no és la manera de fer del Servei de Monuments de la Diputació de Girona. Quan una cosa es fa bé i funciona, s’ha de reconèixer i valorar.

Per si no en teníeu coneixement, aquest organisme disposa d’un pla d’ajuts anual per fer que el patrimoni dels municipis de la nostra demarcació, sigui quina sigui la propietat, assoleixi unes condicions dignes de conservació, visita i rendiment.

Al mateix temps, disposa d’un equip tècnic i una brigada d’obres que executa projectes de forma directa des de la fi dels anys seixanta del segle passat.

Evidentment que no es pot invertir diner públic de forma indiscriminada arreu. Les capacitats són limitades, com també ho són les necessitats i els interessos de la societat. No obstant això, s’ofereix la possibilitat als propietaris de presentar-se a la convocatòria de subvencions. La concurrència és lliure. Després es valorarà la importància del bé patrimonial i la seva utilitat pública, la necessitat i la urgència de l’actuació a realitzar, i la implicació de les parts. Si s’acaba executant, veureu com es fa una feina de formigueta, però amb passos ferms i coherents.