Per honorar Joan Fuster

El sistema literari català ha comès unes quantes imprudències que han tingut per efecte la promoció de certa poesia de padrí de noces i una narrativa favassa. Però el pitjor dels pecats és haver-nos deixat cecs i sords a una tradició assagística que, a pesar del menyspreu sistemàtic del mercat, s’ha mantingut heroicament a un gran nivell. Convé tenir present a quin replà d’escala estem perquè ningú no es faci gaires il·lusions amb la institucionalització del centenari de Joan Fuster, el màxim referent de l’assaig modern en català, que el 1968 ja va fer aquesta anàlisi de la cultura lletrada del país: “Un càlcul estadístic fet sobre la massa total de literatura catalana produïda d’ençà de la Renaixença em dona per resultat que, quant a la temàtica, a) el 60% és una glossa més o menys acadèmica d’aquells versos de Verdaguer que diuen: ‘Tot sia per vós, / Jesuset dolcíssim; / tot sia per vós, / Jesús amorós.’ b) un 30% tracta de l’Empordà. c) el 10% restant s’ocupa dels temes habituals en qualsevol literatura civilitzada.” La part empordanesa devia venir de Pla, i Fuster, encara que ell no hauria gosat dir-ho, seria la nostra porció civilitzada. El més probable, però, és que l’aniversari serveixi per enarborar alguna senyera, organitzar una o dues vetllades socials i acabar endreçant-lo al cap de l’any al calaix on es guarden les velles cartes d’amor entre Catalunya i el País Valencià. Al capdavall, l’Any Fuster és una commemoració de la Generalitat valenciana a la qual s’ha adherit el govern català, esperem que com alguna cosa més que com un simple observador dels Cascos Blaus.