opinió
Lídia de Cadaqués
L’encert de tot plegat és que l’efemèride serveixi per reivindicar aquesta dona
Se la coneix més com la dona que llegia i rellegia tots els escrits i articles d’Eugeni d’Ors on entreveia missatges dedicats a ella i que va quedar atrapada en l’univers de l’escriptor i poeta català, que no pas per la seva trajectòria. Lídia Noguer, la dona que estava convençuda que era la protagonista de La Ben Plantada, la novel·la considerada el breviari del Noucentisme, és objecte d’una exposició ara que es commemora el 75è aniversari de la seva mort. Comissariada per Enric Tubert, l’exposició, inaugurada la setmana passada a Agullana, se centra en la seva vida a través de la reinterpretació que li han fet una quarantena d’artistes. I aquí l’encert al meu entendre de la proposta: destacar la vida i la trajectòria de Lídia Noguer per si sola, i no a través d’Eugeni d’Ors.
De la mateixa manera que l’escriptora Estrella de Diego posa l’objectiu a Querida Gala en la dona que va ser i no pas en les incursions en les quals va formar part al llarg de la seva vida vinculades a Salvador Dalí. L’exposició Lídia, que fou i no fou la Ben Plantada, retalla el perfil de Lídia Noguer i ens el presenta com a protagonista.
L’encert de tot plegat és que l’efemèride serveixi per reivindicar aquesta dona, que ella sigui l’eix central. Si d’ella s’ha dit que va ser una dona que no deixava indiferent ningú, és just que se la conegui per la seva trajectòria, no per la seva vinculació amb els artistes i intel·lectuals amb qui va tenir contacte quan els tenia allotjats a casa seva.
El mateix Tubert ho ha dit, que s’ha volgut destacar la vida d’una dona que, si no fos així, seria recordada com una cuinera excel·lent, que va tenir a dispesa a casa seva artistes i intel·lectuals de renom, entre ells, Eugeni d’Ors, de qui es va enamorar d’una forma obsessiva. En canvi no, s’han trencat estereotips. La commemoració del 75è aniversari de la mort de Lídia Noguer s’ha centrat a ressaltar el paper d’aquesta dona com a creadora, tot i que sense obra. I no l’entendríem així si algú no ens l’hagués presentat tal com es presenta en aquesta exposició. O com ja ens la va presentar fa uns anys l’escriptora Cristina Masanés en el llibre Lídia de Cadaqués. Crònica d’un deliri (Quaderns Crema). Per cert, la mostra al maig es podrà veure a Cadaqués.
