Nimietats i festes de Reis

La festa de Reis que avui se celebra a Catalunya prové de la commemoració de l’adoració dels tres savis d’Orient al nadó de Natzaret dotze dies després del seu naixement. Més enllà dels debats de fe, on no vull entrar, aquesta és la història de la manifestació pública del nen que, acabat de néixer, accepta el seu destí com a eina de canvi, de revolució, i de sacrifici, i que empeny els seus seguidors a avançar en aquest camí.

Amb el reconeixement de la ciència, s’obre el camí del canvi i la revolució a partir del sacrifici: el canvi d’estat, de direcció, de govern; el canvi de mentalitat, de mirada...

La festa d’avui és la festa de l’acceptació del camí cap a una nova etapa, cap a la revolució interior que no es pot entendre sense sacrifici, sense oferiment. En un moment en què la cultura de l’esforç és a la corda fluixa, en què el concepte de sacrifici està totalment devaluat perquè l’oferiment ja no forma part del paisatge quotidià, i la frivolitat és totpoderosa, aquesta reflexió té més sentit que mai. Volem canvis, però no ens volem moure. Volem la revolució, però no volem sacrificis. Volem estar millor i volem que tot ens vingui donat com qui obre un paquet embolicat el matí de Reis. Volem canvis, però no volem canviar res. Quina nimietat, estimats savis d’Orient!