Almudena és nom de tango

Tants milers d’exemplars que l’escriptora madrilenya va vendre de la seva novel·la Malena es un nombre de tango i la nova política l’hi ha acabat fent a ella. Ara és Almudena el nom de tango, sí. I ha estat la nova política, sí, la que l’hi ha fet. La recorden? La nova política, dic. Durant un temps se’n va parlar molt i molt. S’ho havia de menjar tot. Un figurí a cada cantó. En Ribera es va presentar despullat a la primera campanya. I Iglesias, amb una cueta d’acampat del 15-M de 2011 que només s’ha tallat després de l’èxit amb què va deixar la vicepresidència del govern per barrar el pas triomfal a Ayuso a la Comunitat de Madrid. Des de llavors, des que tots dos van predicar la nova política, que tot ha sigut mitjans de comunicació, politicòlegs, comunicòlegs, enquestes i xarxes socials. Això és el que va portar la nova política (o ho va multiplicar per cent) i això és el que ha quedat, el que han xuclat vells i nous actors. Esquerres i dretes. Ernest Maragall i Martínez Almeida. L’estil. Les formes. El relat. El desvergonyiment. El cinisme. La conya marinera. El tango. No ve d’un pam, que deia l’àvia Neus. “Són uns pressupostos molt dolents i hi continuem en contra, però ells han aprovat els de la Generalitat”, va dir Ernest Maragall. Martínez Almeida l’ha superat. “Almudena Grandes no mereix ser filla predilecta de Madrid, però per tirar uns pressupostos endavant...” Ja ho veuen. Almudena és nom de tango. Ara sí que la ballem.