Pagaríem menys impostos

Ahir parlàvem d’un model basat en la creació de desigualtats com a condició inevitable per al seu progrés, segons contundent opinió d’un dels personatges que formen part del club de l’1% més ric del planeta. Avui ens centrem en el cinisme d’aquest plantejament atès que existeixen suficients mecanismes dins del mateix sistema per cobrir les necessitats bàsiques de tota la població. I ho fem a partir de les dades i reflexions del catedràtic d’economia aplicada de la Universitat de Sevilla Juan Torres López, que desmunta el que en diu una de les més grans mentides del nostre temps: la manca de diners per posar fi a l’obscenitat immoral de l’empobriment. Torres López es fixa en el volum de transaccions financeres: 14.937 bilions de dòlars, i ho compara amb el PIB de tots els països del món, que és 176 vegades menor a les esmentades transaccions, i en treu, entre d’altres, les següents conclusions: amb una taxa de 17 cèntims per cada 100 dòlars de transacció s’obtindria els 25,2 bilions de dòlars que recapten els governs via impostos, multes i altres fonts d’ingressos; amb una taxa del 0,002% es posaria fi a la gana que provoca la mort de 25.000 persones cada dia; amb 11 cèntims s’hauria pogut sufragar les despeses ocasionades per la pandèmia. Davant d’aquesta realitat no es pot argumentar que no hi ha recursos per satisfer l’alimentació, la salut, l’educació, l’habitatge, les pensions, les cures... El que hi ha és una misèria de voluntat política claudicant davant dels qui sustenten la seva cobdícia en el patiment dels altres.