‘Trigo’ com a ‘blat’

Veure i sentir tota la llopada abraonada sobre en Llucià Ferrer i TV3 per haver dit a una concursant que el cereal de la pasta italiana més tradicional és el blat i no el trigo fa pixar-se de riure. On som? De quin planeta venen? Per què van tan passats de voltes? No han liquidat el procés? Per què tants nervis i tant ridícul? Fins quan haurem de conviure amb aquest nivell d’enemic –ui, ui, ui..., que he escrit enemic!– de la llengua catalana? Trigo és present d’indicatiu del verb trigar, que és un verb intransitiu que significa ‘fer una cosa més tard del que cal o era d’esperar’. Etimològicament parlant, el verb trigar ve del llatí tricari, que significa ‘entretenir-se en petiteses’. Com vol la llopada que en Llucià acceptés trigo com a blat tal com estan els temps? No calia recórrer a Gonzalo Boye. Qualsevol advocat que comença en el torn d’ofici és capaç de guanyar la denúncia de qualsevol dels altres concursants en qualsevol jutjat, fins i tot en un jutjat espanyol dels pisos de dalt. Fa anys que acceptem pop com a animal de companyia i aquest és el problema. Massa vegades els hem donat per la menjadora, que diria l’àvia Neus. Tinc al cap un acudit de mainada. Aquell que deia que podia entendre que els francesos, del pa, en diguessin pain i que, del vi, en diguessin vin. Però que, del queso, que era evident que era queso, en diguessin fromage, això no ho podia entendre. Repeteixo amb l’àvia Neus: els hem donat massa per la menjadora.