De reüll
Villarejo i el risc del dubte
En el sistema judicial, fer ús de la mentida és un dret de l’acusat per defensar-se. Els testimonis, en canvi, estan obligats a dir la veritat. El comissari Villarejo ahir va declarar davant del fiscal de l’Audiencia Nacional sobre diverses causes judicials que té obertes com a conseqüència de la xarxa de serveis particulars que va crear estant en actiu. Entre negocis i tripijocs, s’investiga la seva relació amb el servei d’intel·ligència espanyol, el CNI. Villarejo va voler destacar que es tractava d’una activitat estreta fent referència als atemptats terroristes l’agost del 2017 a Catalunya. El comissari va confirmar els vincles assegurant que aquells atemptats van ser fruit d’un “error greu” del servei d’intel·ligència, en concret, del director general Félix Sanz Roldán quan intentava clavar un “ensurt” a Catalunya els anys en què es trobava immersa en el procés independentista. Delicte també és denunciar un delicte inexistent, i acusar un estat de practicar terrorisme d’estat contra els seus ciutadans ho és. La gravetat de la situació no són les declaracions de l’acusat, sinó la brutícia i el fang amb què els aparells de l’Estat han empastifat i debilitat un estat democràtic farcit d’ombres de dubte fins al punt que ja no permeten esbrinar la veritat de la mentida, a menys que t’apuntis al dogma.