Hortense Bégué

Hortense Bégué. N’havien sentit parlar mai, d’aquesta artista? Jo tampoc. Era desconeguda fins que el Museu d’Art de Girona li ha organitzat una exposició. La historiadora de l’art María José González ha partit de zero per traçar la seva vida, personal i professional, i per aplegar un petit grup d’obres que va crear; a més de dibuixos, escultures, la pràctica artística que sembla que històricament hagi estat més de domini masculí. Potser si hagués pintat flors (i no ho dic amb menyspreu) o retrats amables de gent poderosa en lloc d’esculpir ossos esmaperduts i micos abraçats no hauria caigut en un oblit tan radical. Bégué, francesa, no es va desenganxar des del 1913 i fins a la mort, el 1957, de la seva parella, l’artista castellà Celso Lagar, de qui el museu gironí llueix a la mateixa mostra un bon nombre de peces que la comissària, Lluïsa Faxedas, també ha hagut de moure cel i terra per localitzar en força casos. Lagar i Bégué van ser un d’aquells meteorits de modernitat que van caure a Catalunya durant la I Guerra Mundial, van trobar escalf en galeristes, crítics i artistes de nervi avantguardista, però desgraciadament tenen una minsa, i fins i tot nul·la, presència als museus. Sempre és allò que hagués pogut ser i no va acabar sent, al nostre país. Els devem una visita a l’exposició. I a ella, una de tantes heroïnes de la cultura silenciades, més.