No és l’última purga

Tinc alguns amics en el sector industrial als quals de tant en tant sento parlar de purgues. Uns purguen motors dièsel perquè treguin aire dels injectors i tornin a tirar milles. D’altres purguen radiadors de la calefacció quan arriba la temporada del fred i s’ha d’engegar la caldera. A Amsterdam fan una peixetada popular en la qual couen a la brasa peix dels canals que han tingut a les banyeres de les cases purgant-los dies i dies amb aigua neta. De mainada, quan l’àvia Neus m’enxarpava amorrat al pot de la llet condensada, amenaçava purgar-me amb oli de fetge de bacallà o oli de ricí si l’excés em feia venir mal de ventre. Vet aquí les purgues de veritat. D’altra banda, no hi ha règim totalitari que es preï que no tingui unes quantes purgues consistents i famoses en l’historial dels seus líders. Per això, els canvis del conseller Elena en la direcció dels Mossos han deixat de ser un canvi. Parla de purga el PSC, parla de purga Cs i parla de purga el PP. Relat. Comunicació. Nou estadi. Propera parada. Els unionistes no en fan prou que els independentismes abracin l’autonomisme, els han de pintar de totalitaris per arrabassar la majoria aritmètica. No hi ha cap més purga a Interior. Són canvis legítims com tants canvis hi ha, que qui mana, mana, i vol confort en el cercle de confiança. Toca fer passar l’independentisme per totalitari. Tot ho trobaran purga. No serà l’última. Com si ens haguéssim fotut un pot gegant de llet condensada.