Opinió

Tribuna

L’enigma d’un vell retaule

“Un retaule pintat per haver salvat els monjos de Sant Jeroni de la Murtra d’una epidèmia, al segle XV, s’exposa ara coincidint amb la sisena onada

Diuen les cròniques que el poble sempre ha anat darrere els capellans, unes vegades amb ciris i unes altres amb garrots. D’aquesta dicotomia sorgiren els grans pelegrinatges i un munt de monestirs i obres d’art, però també les bullangues i revolucions se celebraven amb cremes de convents i espolis i destruccions d’un ric patrimoni. És el tribut a moltes històries irresoltes.

A les primeries del segle XV, a l’abric de la Serralada de Marina i gràcies a la generositat d’un mercader barceloní i l’impuls reial, els monjos jerònims bastiren el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que esdevindria centre de referència. Fins a una trentena de monjos formaren la comunitat i les seves estances acolliren reis, nobles, navegants, estudiosos i poetes. Un ric món entorn d’un cenobi.

Els murs mai no tenen prou gruix i el genet de la pesta feia estralls entre el poble. Una epidèmia de finals del XV llevà la vida a set frares (entre ells el prior) i l’atemorida comunitat invocà la protecció de sant Sebastià i erigí una capella presidida per un retaule dedicat al sant (1491). L’obra fou encarregada a un pintor de l’escola de Jaume Huguet –amb molta probabilitat de la família Vergós–, amb la taula central reservada a l’advocat defensor de la pesta, la superior dedicada a la crucifixió i una predel·la amb cinc escenes hagiogràfiques.

Durant l’edat mitjana la creença popular encomanà a quatre sants la defensa contra l’epidèmia: Sebastià, Roc, Cristòfol i Antoni Abat; i els jerònims de la Murtra triaren el jove màrtir romà, de biografia quasi desconeguda, per presidir la capella votiva. La figura del sant, amb luxosa vestimenta de guàrdia imperial –un detall important, quan poc després s’imposà la imatge nua i lligada a un arbre–, acomboià durant quatre segles un bell exemple del gòtic català.

La roda del temps marcà la vida monàstica, amb èpoques de bonança i d’altres més infaustes, fins a l’exclaustració del 1835. L’abandó del cenobi comportà el saqueig i l’incendi, començant per l’església. Després, tot foren cendres. La propietat fou subhastada i adquirida per Jaume Artigas i dedicada a explotació agrícola. Però la història retornà quan entre les runes aparegué el retaule salvat de l’incendi i Artigas, molt corprès per una malaltia que afectava una germana seva, aixecà una nova capella que fou presidida pel conjunt recuperat.

Anys després la propietat fou dividida i revenuda, quan la part monacal passà a mans de la família Algarra, gent sensible a l’art, que tingué cura d’algunes restauracions i fer reformes segons els gustos de la nova època. Una part de l’edifici s’adequà com a colònia d’estiuejants. Tot fins al 1936, quan fou assaltat i saquejat per partides revolucionàries que destruïren les restes religioses que s’hi mantenien. Allà desaparegué el retaule de Sant Sebastià, que es cregué que havia estat víctima de les flames.

És en la dècada dels seixanta que, fent inventari, es detecta la presència de la predel·la als magatzems del Museu de Badalona, sense saber-se’n gaire la procedència, tot atribuint-la a una donació dels hereus Algarra. Les taules centrals es donen per perdudes. Però, com nou fènix sorgit de les flames, quan se celebra la Fira d’Art Antic i Modern de Barcelona, el març del 2019, l’expert historiador de l’art Albert Velasco queda astorat davant un retaule gòtic que hi surt a la venda: és el retaule de Sant Sebastià perdut feia més de vuitanta anys. Allà s’inicia una nova oportunitat.

Finalment el vell retaule torna a Badalona, gràcies a l’escrupolosa gestió del museu, i ara passa a enriquir el seu fons d’art. Els anys que ha estat desaparegut queden en la foscor de l’enigma, però la predel·la i les dues taules centrals tornen a formar un únic referent historicoartístic. I el museu ho celebra fent una exposició de l’obra i un cicle de conferències (gener i febrer) de gran contingut cultural. Un èxit de gestió i una història que acaba bé.

Encara, els difusors del museu fan un darrer apunt: “És ben curiós que el retaule de Sant Sebastià, que té l’origen en una epidèmia, arribi al museu just quan estem patint la pandèmia de la covid-19.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia