opinió
Un recital memorable
La seva trajectòria artística ha anat acompanyada d’un compromís personal
“Més lluny, heu d’anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen”, aquesta melodia ens va acompanyar durant tot el recorregut per Grècia a final de carrera. Acabava de sortir l’àlbum d’en Llach Viatge a Ítaca i al casset de l’autocar la posàvem i posàvem sense parar.
Amb el temps, Lluís Llach ha estat i és tot un símbol de lluita per la llibertat de drets individuals i nacionals d’aquest país. Moltes de les lletres de les seves cançons es podrien considerar himnes identitaris d’un poble oprimit i són d’estricta actualitat. Als començaments artístics del cantautor, la revista colomenca Ressò, acabada de néixer, de tarannà llibertari, plural i editada en català, el va convidar a fer un recital que encara es recorda. Era a finals dels seixanta i el concert es feu al desaparegut hotel Central de Santa Coloma de Farners. Ja llavors, segons cròniques de l’època, va ser tot un èxit d’assistència i de conscienciació de país per a un jovent que teníem ànsia de renovació.
Per Fires de Girona, any rere any acudíem al seu recital al Teatre Municipal; ens emocionàvem amb el repertori musical que escoltàvem, entonàvem L’estaca amb la convicció que si estiràvem fort cauria el règim que ens oprimia i corejàvem: “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia.” Era allà que, amb la interpretació de les Corrandes d’exili de Pere Quart, Joan Oliver, descobríem poèticament el dur desterrament a terres de França després de la desfeta republicana. Així ens conscienciàvem d’un exili del qual, per estrany que sembli, mai ningú parlava encara que l’haguessin patit, i de valent, en la pròpia pell. La seva trajectòria artística ha anat acompanyada d’un compromís personal. Es va presentar a la llista de Junts pel Sí a les comarques gironines i va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de fer possible el referèndum d’autodeterminació. Ara, com a músic activista, ha organitzat un concert al Palau Sant Jordi per donar impuls al Debat Constituent. Després de catorze anys allunyat de l’escenari ens ha fet vibrar de nou. La versió de Companys, no és això acompanyat per intèrprets més joves ha estat magistral. Entre cançó i cançó ens ha etzibat: “La veu la teniu vosaltres, no ho oblideu mai.” Hem tornat a gaudir d’un recital memorable.
