Vendre’s el patrimoni públic

Resulta inconcebible que un particular, un ciutadà francès, hagi pogut comprar l’antiga base Loran. És indignant que l’Estat hagi venut i desprotegit aquests terrenys, sense haver prioritzat que estan situats dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i, per tant, que l’única sortida raonable és que siguin públics després d’haver estat quaranta anys en mans dels interessos nord-americans, que ja em diran per a què. Un altre cas són els terrenys de Pals, que havia ocupat Ràdio Liberty, que també pertanyen a l’Estat espanyol i que han sofert una degradació semblant al de les edificacions de la base Loran, tot i que –toquem fusta– el paratge de la platja de Pals no s’ha venut. Desconec quan van sortir a subhasta les 35 hectàrees de la Loran incloses en el Parc del Montgrí, però la pregunta que ens hem de fer és qui actua amb tan poc sentit comú i nul·la consciència ecològica, i permet que es privatitzi un espai que es pot rehabilitar i tornar a l’ús col·lectiu. Qui decideix aquesta perfídia, aquesta deslleialtat? Quina necessitat té el govern espanyol de vendre’s el patrimoni col·lectiu? Es més, subhastar i vendre uns terrenys que són d’interès públic no hauria de ser prevaricació? Potser és legal, però totalment immoral. L’Ajuntament de Torroella de Montgrí-l’Estartit estava al cas de la subhasta o subhastes, perquè n’hi ha hagut més d’una, tot esperant que el preu baixés a una quantitat raonable, ja que es tracta de “comprar” un espai que ja pertany al municipi. La Generalitat hauria d’haver actuat d’ofici per evitar una situació rocambolesca que esperem que es pugui redreçar per la via del tanteig i retracte: el comprador va pagar 450.000 euros per tota aquesta zona privilegiada on, si no l’han visitat mai, els recomano que facin una bona passejada, de la mateixa manera que és un plaer poder deixar-se perdre per l’antic Club Med, al paratge de Tudela de Cadaqués (tot i que hi hauria deixat algunes d’aquelles casetes de mostra), o anar a la platja de Castell de Palamós i saber que gaudeixes d’un espai públic que fa només 25 anys era en mans privades i va estar a punt de ser urbanitzat. L’administració ha de fer costat a la ciutadania, i recuperar aquests indrets formidables per a l’ús comú ha de ser un deure i un dret que no té matisos. Tots aquests espais usurpats durant el franquisme han de revertir en l’interès general.