Raça humana
Lliçons de la guerra d’Abissínia
Etiòpia, antiga Abissínia, un apunt quasi centenari que ens és proper per més temps que passi perquè la humanitat s’ha revelat experta a ensopegar amb la mateixa pedra i els governs, amb la mateixa hipòcrita manca d’escrúpols. 30 de juny de 1936, Haile Selassie, emperador a l’exili d’Etiòpia, es va dirigir a l’assemblea de la Societat de Nacions per denunciar la massacre del seu poble, envaït per les tropes de Mussolini l’octubre de 1935, “la guerra colonial més gran de la història”, emfatitzava Víctor Manuel III, delerós igual que el Duce del ressorgiment de l’Imperi romà, disculpin, italià. L’orgullós negus que havia governat fins aleshores l’únic territori africà no conquerit va denunciar els bàrbars mètodes d’extermini usats pels invasors: gas mostassa llançat a través de vaporitzadors, una pluja de mort escampada pels avions damunt els soldats, les dones, els nens, el bestiar, els camps i l’aigua. Va lamentar l’abandonament d’Etiòpia com a nació agredida: “Els tractats internacionals estableixen el respecte a la independència de les petites nacions. Això només val allà on els firmants hi tenen interessos personals?” I va advertir: “No es tracta només d’emetre un judici sobre l’atac al meu país, sinó d’un problema de seguretat col·lectiva amb repercussions a altres parts del món.” Després va venir la legió Còndor alemanya i la destrucció de Guernica, l’aviació legionària italiana i les bombes damunt Barcelona. A Etiòpia i a casa nostra es va lliurar la primera batalla de la Segona Guerra Mundial. I ara, per a què s’estan preparant les potències?