La califa Colau

Hi ha uixers al Parlament de Catalunya que com que s’han acollit a un dret adquirit que en diuen “llicència d’edat” cobren més que l’alcaldessa Colau, tot i que no han d’anar a treballar. Mentre ahir vèiem com el fil del Parlament s’allargava i s’allargava cap a la Sindicatura de Comptes i cap a les dietes dels diputats, n’apareixia un altre que també és per cosir tela marinera. Ja em diran si no és de país de fireta que l’alcaldessa de la capital cobri només 3.191 euros mensuals; però la propaganda és la propaganda, i és veritat que només en cobra 3.191 al mes. De fet és perquè encara que a BComú van acceptar l’alcaldia de mans de Manuel Valls i no els va provocar pell de gallina, ells continuen sentint-se tan xiripitiflàutics com se sentien Valentina, el Capitán Tan, Locomotoro i el Tío Aquiles. Ara l’alcaldessa ha de dimitir si vol complir el codi ètic del partit, cosa que no passarà perquè el codi ètic del partit és com el codi del califa, que tenia un article 26. Com va deixar molt cantat La Trinca, l’article 26 és aquell que diu que en un cas de compromís el califa pot, si cal, refregar-se l’engonal, i passar-se pels dallonses totes les lleis del país. I això és el que va fer, ahir mateix i en públic, l’alcaldessa, en saber que la citaven a declarar com investigada per haver concedit subvencions irregulars. Es va passar pels dallonses el codi ètic, que encara que és ben clar el que diu, ella diu que no ho diu.