Dietes que són sou

Si vostè té una empresa en què el personal cobra sou com a dietes i ho explica en públic i davant dels mitjans, haurà d’aguantar, amb raó, un ruixat del responsable de recursos humans o de l’assessor laboral. Se li queixaran de la feina que se’ls gira perquè veuran venir la visita de l’administració per culpa de la seva imprudència i li anunciaran que s’haurà de rascar la melsa. Haurà de cotitzar-les a la Seguretat Social, haurà de tributar-les pel seu IRPF corresponent, i molt probablement li posaran una multa. No soc cap especialista en la matèria, però temo molt que no faran números sobre el darrer mes sinó que li inspeccionaran els darrers quatre anys. Fem els comptes del Gran Capità. Per cada 1.000 euros, la broma li costarà 310 euros de Seguretat Social d’empresa i 60 del treballador, si no estaven topats. Hi sumi uns 250 euros d’IRPF i la multa. Paga, que és gata. Al darrere, la discussió amb els treballadors, que a ells què els explica, que això ho havien pactat en nets i que en nets ho volen. Però vostè és un pobre desgraciat que no fa cas de la seva família que li ha dit mil vegades que es deixi estar d’empresa i de punyetes, i que es jubili i vengui o tanqui. “Els carlins que els mati Déu, i si no perquè els feia”, deia l’àvia Neus. Però vostè no fa cas. Potser es pensa que és el Parlament de Catalunya, que pot pagar sous com a dietes, vantar-se’n públicament i després no posar-se d’acord sobre qui es menja el milió llarg d’IRPF.