Segur que vols ocupar el seu lloc?

Per moltes campanyes de sensibilització que es portin a terme a l’hora de trobar aparcament, sempre hi ha algú que té molta pressa, o que “no es fixa on deixa el seu cotxe” o simplement que busca una “comoditat” que no necessita i pretén trobar aparcament el més a prop possible del seu destí. Sí, parlo de conductors i conductores que ocupen els llocs per deixar el cotxe que estan destinats i reservats per a persones amb mobilitat reduïda. Em desespera, sobretot quan alguna vegada he vist algú com afanyant-se per baixar del seu vehicle, esperant que ningú els vegi, pot ser amb plena consciència que el que estan fent no és correcte. A vegades penso que no se n’han adonat, però en la majoria dels casos, sincerament, crec que no és així.

Darrerament un nombrós grup de persones que necessiten aquests llocs d’aparcament, i a qui encantaria no haver-ne de fer ús, han expressat l’increment d’incivisme gironí en aquest sentit. Esteu segurs que voleu ocupar el seu lloc? De què serveix que ens apuntem a activitats solidàries o que participem a totes les campanyes benèfiques possibles, si el respecte s’acaba just on comença l’egoisme? De fet aquests últims anys,, amb tot el tema de la pandèmia hi ha hagut més gent que ha pres consciència sobre les diverses realitats, sanitàries, socials, etc., que existeixen, i això ha generat unes onades de solidaritat que són fantàstiques, indiscutiblement fantàstiques, però a vegades sembla només una qüestió de façana, allò que se’n diu “quedar bé”. A aquelles persones que pensen, són 5 minuts, recullo el pa i marxo, els convidaria a passar una estoneta xerrant amb algú que sí que necessita trobar una plaça d’aparcament amb un bon accés i que viu el seu dia a dia amb aquestes necessitats. Permeteu-me fer menció a part d’aquells que dins de centres comercials fan ús del tot voluntari d’aquestes places, perquè saben que la grua no hi pot entrar en ser un espai privat; total s’hi posen per estar a prop de la porta d’accés, i no caminar massa, però es passen el matí o la tarda i a vegades tot el dia voltant i comprant, o no, potser només passejant. Hi ha gestos i accions que ens defineixen com a persones; si us plau no traiem importància al que per a alguns no és essencial però que per a d’altres persones és del tot necessari.