Protegir allò que encara som

Abans que ens engresquem a comprar diademes, gorres i cascos per connectar el nostre cervell a internet, o abans que no ens lliurem alegrement a la implantació directa i invasiva d’informació a fi i efecte d’augmentar, diuen, les nostres capacitats cognitives i millorar com a espècie, aturem-nos a reflexionar en quin univers estem entrant i quins desafiaments ètics i riscos comporta, perquè no cal pressuposar que en sortirem necessàriament indemnes. Per exemple, com afectarà la neurotecnologia a la nostra llibertat de consciència i d’expressió? Qui i amb quina finalitat introduirà i extraurà coneixements de la nostra ment? Se’n beneficiaran persones amb discapacitat o empreses comercials, partits polítics i règims autoritaris per al seu lucre econòmic i/o control social del prototip (humà?) del futur? Partint de la base que una era tecnològica disruptiva ens porta a habitar un món virtual en el que la geopolítica es disputarà –ja s’està disputant– en el camp de batalla de les nostres dades, de Xile ens arriba una iniciativa pionera que val la pena considerar: s’ha modificat la Constitució per incorporar l’article següent: “El desenvolupament científic i tecnològic estarà al servei de les persones i es durà a terme amb respecte a la vida i la integritat física i psíquica. La llei establirà els requisits, condicions i restriccions per a la seva utilització i s’haurà de preservar especialment l’activitat cerebral i la informació que se n’origini.” Ens hem de posar les piles per defensar els nostres pensaments i sentiments, que és el que tenim de propi, el que encara som.