Amb els astres a favor

Diuen els astròlegs que les persones nascudes sota el signe d’aquari solen ser presumides. La revista de sala d’espera on devia trobar aquesta revelació il·lustrava la fiabilitat dels àugurs amb fotografies de famosos com ara Cristiano Ronaldo, Nicolas Sarkozy o Justin Timberlake, que entrarien en efecte en la categoria dels vanitosos fos quin fos el mes que haguessin nascut. Però la pitonissa que signava la pàgina ignorava la facultat dels astres per conjurar-se contra si mateixos i posar-se a orbitar a l’inrevés damunt d’una aquari tan poc sospitosa de coqueteria com la meva mare, o per literalment embogir el dia que va néixer el meu fill, que des de ben petit manifesta una persistent inclinació al camuflatge, convençut que és el nen més lleig del món. Ja és mala sort que, en el repartiment de gens, la ruleta biològica el dotés de la planta desinhibida del pare i la falta de seguretat de la mare, que és com venir al món amb un Ferrari sense gasolina per engegar-lo. Els progenitors estem condemnats al remordiment per més que els horòscops deleguin la felicitat dels fills en una combinació aleatòria de planetes. Potser no l’hem animat prou a veure pel·lícules de superherois, potser hem insistit massa en la bellesa sanadora que creix secretament per dins. Per fortuna, els nens que acaben de fer dotze anys demostren una capacitat de contradir la genètica només comparable amb la que tenen les estrelles d’anar santament a la seva, i cada vegada tenim més la impressió que el nostre fill ha generat una òrbita pròpia per tenir, faci el que faci els propers mil anys, sempre els astres a favor.